
La fàbrica

L’any mil nou-cents vint-i-cinc jo encara
no havia nascut. Això vol dir
que, segons com es miri, molts dels fets
que van passar aleshores no m’afecten
o m’afecten a penes. Renuncio,
doncs, a narrar pel menut les foteses
que m’han contat després. Ara m’importa
deixar dit que aquell any s’inaugurà la fàbrica.
Això i, també, rememorar persones
que mai no es solen esmentar en les cròniques.
L’any vint-i-cinc la fàbrica no era
tan gran com ara. Això no obstant, anava
en camí de tornar-se aquest gran ventre
que ha esdevingut, un ventre que es regula
mitjançant subtilíssimes marees,
perfectament indiferent, amorf,
trepidant i sorrut: agressiu, diuen
i aquest mot, segons sembla, és un elogi-.
Potser aleshores, per alguna escletxa,
s’hi filtraven microbis de tendresa
i la gent de pell aspra se sentia 
estranyament amorosida i feble,
capaç i tot d’estúpids sacrificis.
Aquella gent vull evocar, els qui viuen
encara, afeixuguits pels anys, estòlids,
i els altres, els que han mort a plena ruta
d’aquests quaranta anys llargs. Ells i no els altres
els qui ostentosament estampen
llur nom damunt la feina-
són els únics herois d’aquesta història.
Tants n’he tractats que els noms se m’acumulen
i el record pren diverses fesomies,
gestos diversos, veus també diverses.
La Maria Carné, que morirà soltera,
l’Isidre Feixas, en Cinto Filosa,
la Joana Martínez, que esbaldia
comunes i racons i s’arrugava
a poc a poc, com s’arruguen les fulles,
en Pep Salou, l’Agustí Vilanova,
la Carmeta Escalé, que ara es retira
i a vuit anys mal complerts ja treballava,
i tants i tants, vivents o no, que formen
un cos inert i pàl·lid a hores d’ara.
¿Què els pot salvar del no-res en què viuen
si no és la veu d’algú dels seus que en parli?
Al seu entorn la trista baluerna
ha anat creixent i ronca poderosa.
Com una tribanella, la sirena
barrina, ahir i avui, cervell i orelles
quatre cops cada dia i esvalota
l’ocellada que nia entre les branques
dels marronyers i dels pollancs. No és fàcil
fer sortir de l’oblit els qui van viure
amb un destí d’oblit per tota paga,
els qui van enronquir-se i esllomar-se
formiguejant desficiosos entre
boscos hostils de ferros i corretges,
enmig del gran soroll i, tanmateix, la gesta
d’ells, i no pas dels altres, configura
aquest sòlid passat de sang calenta
que em manté en un estat constant d’alerta
contra la defallença o la cobdícia.
Des del meu temps els penso i els evoco.
Presents o absents, és en llurs esperances 
que em reconec. La fàbrica perdura;
no ha mudat gens en quaranta anys, o a penes;
per això aquest esforç per sobreviure,
cansat si es vol, però content hi ha dies,
entre vidres glaçats, portes barrades
i el gran brogit, el gran brogit que, a estones,
em fa perbocar mots, a ells els dedico,
en ells el sento i per ells vull que sigui
fecund i reptador i, alhora, tendre.
Cal que, des d’ara, llurs noms senyoregin
Les feixugues parets. Fem-ne bandera
contra el gran enemic. Per onsevulla
que giri els ulls llurs ombres m’acompanyen.
D’ells vull parlar, en parlar de la gent d’ara.
D’ells vull parlar. Sense ells, jo no existeixo.


Miquel Martí i Pol
La fàbrica (1972).

INSTANTS vol recordar en aquest dies el Japó i la seva gent. Per aquest motiu, i aprofitant l’avinentesa que l’escriptor japonès HARUKI MURAKAMI (Kioto, 1949) ha estat guardonat amb el Premi Internacional Catalunya 2011, hem triat l’inici d’una de les seves novel·les, Tòquio Blues, només pel seu títol, perquè ens remet al seu país. De fet, el contingut de la novel·la ens trasllada al Tòquio dels anys seixanta i a l’educació sentimental d’un jove estudiant que pateix el desengany del primer amor.

Murakami és, segurament, l’escriptor japonès actual més internacional. És llicenciat en Literatura i traductor d’autors nord-americans com Raymond Carver o John Irving. Han estat molt llegides i traduïdes a moltes llengües les seves novel·les, esmentarem Kafka a la platja, After Dark, De que parlo quan parlo de córrer, o la darrera, 1Q84. Diuen que la seva literatura és “pop” i els membres del jurat que li ha atorgat el premi esmentat al paràgraf anterior consideren que crea personatges encantadors als quals t’agradaria ajudar, i que són personatges que porten un secret que no sabem mai si es desvetllarà al llarg del llibre. Sobre el guardó, Murakami ha declarat: “lamento decir que no puedo sentirme completament feliz con esta distinción, porque mis compatriotas están pasando tiempos muy difíciles, sufriendo por el feroz terremoto y sus efectos.” És curiós el fet que Murakami, el 1995, va tornar al seu país just després d’un terratrèmol, el de Kobe, ciutat on va viure part de la seva infància i va escriure sobre aquest fet.

30 anys d'Es Liceu, 23 Setmanes Culturals..

A Infantil ja hem penjat les fotos de sa setmana cutural al nostre site, a l'apartat d'ACTIVITATS CONJUNTES.

ALLÀ HI TENIU LES FOTOS, DE LES QUALS PODREU GAUDIR AMB ELS/LES VOSTRES FILLS/ES, ON VEUREU COM HAN EXPERIMENTAT I MANIPULAT AMB DIFERENTS MATERIALS: RECICLATGE DE PAPER I D'ALTRES MATERIALS,
HEM REUTILITZAT ELS MATERIALS DE COSTURA PER FER UN COLLAGE, HEM TENYIT LLENÇOLS AMB "XIF-XIFS"...

EN DEFINITIVA, EXPERIÈNCIES QUE SEMPRE ENS QUEDARAN EN EL RECORD.
BONES VACANCES A TOTS I A TOTES!!!

I JA TENIM LES PRIMERES IMATGES DE LA SETMANA CULTURAL EN EL 1r CICLE DE PRIMÀRIA !

AQUEST ANY, EN MOTIU DEL 30è ANIVERSARI DE LA NOSTRA ESCOLA, HEM ENFOCAT ELS TALLERS, PENSAT LA SORTIDA I AMBIENTAT ELS PASSADISSOS I AULES DE TOT ES LICEU, TENINT EN COMPTE EL NOSTRE PASSAT, ABANS QUAN ÉREM UNA FÀBRICA !
EN DEFINITIVA QUE ENS HO HEM PASSAT BENÍSSIM COM CADA ANY... I ENCARA AQUEST COP TRENTA VEGADES MILLOR!

Podeu veure el tríptic amb les activitats que han tingut lloc, que començaren amb la festa del divendres 15, les exposicions, o el vídeo de l'actuació del Circ Bover, de les increíbles contorsionistes i equilibristes, i les cròniques fotogràfiques.

A la secció de Secretaria (menú esquerra, "Administració i Serveis", "Secretaria"), hi trobareu tota la informació pel procés de matrícula del curs 2011/12.

L'hortet

I aquí us mostrem el nostre hortet ecològic, en parades en crestall... Be, pitjau aquí i ja veureu de què us parlam. Quines amanides que ens farem !!!

La Ludoteca

Us oferim un reportatge del que és la ludoteca de Es Liceu, amb els seus racons i jocs... Ai! qui fos infant altre cop!. Heu de pitjar aquí

Revista i edicions digitals

Al menú esquerra, a "Revista i edicions" hi trobareu la revista "Liceum" nº 10, la nº 9, la Revista wiki 2007, els 4 números de "Diver-tits", webs made in Liceu de Formula 1 i Moto GP, i el que hi anem posant

LECTURES RECOMANADES

Pitjant aquí i quan vulgueu, a l'apartat "Lectures recomanades", hi trobareu les publicacions que us poden fer passar un estiu inoblidable. També ho podeu trobar a "Biblioteca", juntament amb les del curs passat.

"Revista wiki 2007"

Compendi d'algunes de les feines fetes per l'alumnat de Processos de Comunicació durant el curs 2006-2007. Pitjau aquí o a "wiki alumnat" al menú esquerra.

ERRADA IMPERDONABLE A LA REVISTA LICEUM

Ja haureu vist el nou exemplar de la Revista "Liceum", el qual aviat podreu veure a la web també, però ens hem adonat de què, per un error, no han sortit els articles que ens enviaren els nins i les nines de 4rt de Primària. NO podem fer sinó posar-les aquí i demanar-los les més sinceres disculpes.

QUÈ ÉS LA PSICOMOTRICITAT?

Us oferim el desenvolupament d'una sessió de psicomotricitat a Infantil. És una presentació on s'explica tot amb imatges i text. Si deixeu transcórrer la presentació, cada dispositiva roman en pantalla 10 segons, però podeu pitjar "continuar" si voleu seguir. Heu de pitjar aquí i veureu la sessió.

Quatre activitats del mogut Segon Cicle de Primària

Acampada a LA Victòria, Diada d'Educació Vial, Sessió de lluita i sortida a Soller. No es priven de res

L'Escola

Projecte Comenius

Infantil

Metodologia

Primària

ESO i PQPI

FP

Projectes

Es Liceu en vídeo

Recursos educatius

Menjador escolar

Administració i serveis

D'aquí i d'allà

Gestió interna